Des de la Comissió de Comunicació volem agrair a les famílies de P4 que han organitzart la festa de benvinguda al curs 2016-2017 que ens hagin fet arribar aquesta crònica per tots aquells que no van poder assistir-hi o simplement per recordar les activitats d’un dia esplèndid.
Felicitats per una organització excel·lent!
Feta la difusió del cartell d’invitació a la festa que havien pintat els nostres petits artistes de P4 vam patir no un, ni dos…. sinó tres dies de pluja intensa que feien presagiar que la nostra esperada festa de benvinguda corria perill. El dia abans vam ultimar els darrers detalls deixant pendent la decoració pel mateix dia de la festa no fos cas que…..xof!!!! un altre cop ens plogués. Tot i així, per sort, el dissabte el sol també va voler acompanyar-nos per donar la benvinguda als nous companys de la nostra escola.
A les onze van començar a aparèixer els més matinadors que en entrar a l’escola segur que van pensar que encara dormien i estaven somiant. Però… què és això?!!!!! Un senyor alt com un arbre i un os panda donaven la benvinguda a les famílies que anaven arribant al pati. Sí, sí!!! Heu llegit bé!!! Un os panda!!!!!!! Val a dir que tanta impressió va costar algun disgust a alguns dels nostres petits convidats fins que van comprovar que l’os era herbívor i inofensiu.
Una vegada superat el primer impacte, els petits (i no tan petits), brotxa en mà, van deixar sortir l’artista que tenen dins pintant als cavallets del taller de pintura. Vermells i verds, blaus i taronges, liles i grocs… es van anar barrejant per deixar-nos clar que, a diferència de nosaltres, no li tenen por al llenç blanc.
Els artistes més irreverents van deixar córrer la seva creativitat fent graffitis al terra aprofitant els guixos de colors que tenien al seu abast. Llàstima que aquestes obres no perdurin en el temps.
Un altre espai on van gaudir molt els més petits va ser el sorral. Mai passarà de moda jugar a la sorra amb galledes i les pales. A més, aquesta vegada es van trobar amb una zona delimitada on hi havia petits tresors soterrats i una cistella on fer basquet amb un munt de pilotes de colors. Això sí!!! Res d’entrar amb menjar i beguda com advertien els cartells de l’entrada, no fos cas que ens visitessin després les nostres amigues rosegadores.
Com ja sabem, un clàssic i un èxit assegurat de tota festa amb nens és el pintacares. El pati es va omplir en un moment de tigres, spidermans, princeses, ratetes… gràcies a les nostres mares voluntàries que no donaven a l’abast. A més, aquesta vegada vam anar un pas més enllà i, fins i tot, es van fer tatoos de henna. I és que veure la reacció d’un nen quan es veu la pell dibuixada o quan es transforma en un dels seus personatges preferits no té preu i ben val l’espera.
Feia gràcia veure un munt de nens amb les cares pintades perseguint i jugant amb dues pilotes gegants que anaven recorrent i botant pel pati de punta a punta.
La música de fons anava amenitzant la festa fins que va arribar el moment del contacontes. Llavors es va fer el silenci per deixar pas a la màgica història “Greta i l’orella despistada” explicada a “dos mans” pels nostres amics de la llibreria “La petita”. Una vegada acabat el conte, els nens que van escoltar la història, van poder dibuixar la seva pròpia versió de la portada del conte.
I, si alguna cosa passa amb tanta activitat, és que entra gana i set. Sort que per això teníem el nostre servei de barra. Begudes i pastissos fets a mà es van vendre a dojo per recaptar diners per les colònies de P5, 2on i 4art. Qui sap si aquest any aniran al Carib!!!
Un moment especial va ser quan aquell senyor alt com un arbre (suposem que es deu regar una mica cada nit) va donar un regalet de part de l’AFA a tots els alumnes nouvinguts. Quina gorra més xula!!! I a més amb la Fluviana!!!
El punt i final de la festa va venir donat per la colla gegantera de l’escola. Normalment sempre van acompanyats del grup de Tabalots. Aquesta vegada però, per causes de força major, els tabalers no van poder actuar i la colla gegantera va haver de sortir sense ells. L’Espurna i els capgrossos van ballar acompanyats pel seu seguici de samarretes blaves amb el dibuix de la Fluviana. I… parlant de la Fluviana…. per si algú la va trobar a faltar el dia de la festa, informem que està en un balneari descansant de l’estrès i segur que fent-se alguns retocs estètics que ja sabem que és molt presumida. Segur que aviat la tornem a veure amb una cara més rejovenida.
I entre unes coses i unes altres de seguida es va fer l’hora de dinar. Vam treure taules i cadires i les famílies que havien portat la seva carmanyola van poder dinar tot comentant com havia estat de magnífica la festa.
I sembla mentida. El dia finalment va passar volant. Ens ho vam passar d’allò més bé i esperem haver aconseguit el nostre objectiu: que les famílies que acaben d’aterrar a la nostra escola es sentin rebudes amb els braços oberts i es comencin a sentir part de la comunitat del Fluvià.
Fins la properaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!