EM Informa (Febrer 2021)


Des de la Comissió Espai Migdia, l’AFA continua treballant amb l’escola i Campos Estela per poder oferir un menú el més equilibrat i saludable possible seguint les recomanacions de les institucions de salut pública en aquesta matèria.

A continuació us expliquem els canvis que podreu observar al menú de febrer així com informació en detall respecte l’increment de proteïna vegetal als menús.

Us recordem que podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per correu electrònic per traslladar-nos qualsevol dubte i/o suggeriment.

Canvis en el menú de febrer

Aquest mes de febrer hem continuat implementant les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC). Des de l’equip de monitoratge del menjador ens comenten que els infants s’estan adaptant molt bé als canvis que s’estan incorporant.

  • S’amplia la varietat de peixos: al salmó, introduït al gener, s’hi afegeix calamar i peix fresc de mercat en funció de la disponibilitat d’aquell dia.
  • S’augmenta de 2 a 3 dies a la setmana el pa integral.
  • Es redueix la quantitat de farinaci, que abans podia arribar a representar més d’un 50% del menú.
  • S’amplia el tipus de farinaci: a més de la patata, s’inclouen altres tubercles com el moniato i la xirivia.
  • Es comencen a introduir hortalisses com la col. Aquest mes es prova d’acompanyament (trinxat de col i patata).
  • Es varien els acompanyaments que s’ofereixen (hummus de carbassa, bròcoli saltat, xampinyons amb verduretes).
  • Els iogurts es serveixen sense sucre afegit des del mes de gener després de comprovar la bona acceptació per part dels infants.

Continuitat dels canvis de gener

  • Un dia per setmana pasta o arròs integral i, un altre, proteïna exclusivament vegetal o augment de la quantitat d’hortalisses presents als plats

Plat Saludable

Font: L’alimentació saludable en l’etapa escolar. ASPC, 2020.

I els infants, com viuen el canvi?

Des de l’equip de monitoratge s’estan treballant els canvis per colles, explicant les raons pel què són necessaris. En general, els infants s’estan adaptant molt bé a aquests canvis:

  • Els infants tenen força interioritzat ja el dia sense proteïna animal (meatless day). Els hi xoca trobar dos plats que abans constituien un primer plat, però s’està treballant per tal d’explicar-ho.
  • El salmó va agradar molt.
  • El pa integral se’l mengen igual que el blanc.
  • La incorporació de verduretes a trossets als brous i estofats està costant més. Algun infants les aparten. Amb el monitoratge, s’està fent un treball per tal de fer entendre que abans també menjaven les mateixes verdures al brou, sols què abans estaven triturades i ara a trossets. És un tema que caldrà seguir treballant.
  • El nou tipus d’enciam ha agradat més que l’anterior.
  • Pel que fa als làctics sense sucre, ha estat sorprenent com, en general, els infants s’han acostumat molt ràpid.

Què has de saber de la proteïna vegetal?

Seguint les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, un dels canvis que es van posar en marxa ja al menú de gener és la d’oferir un menú basat en proteïna exclusivament vegetal, com a mínim, un dia a la setmana.

La proteïna vegetal, una proteïna de qualitat

Tot i que alguns aliments vegetals no ofereixen tots els aminoàcids essencials (aquells que necessitem incorporar en l’alimentació perquè el nostre cos no els sap fabricar), amb la combinació de diferents fonts vegetals es poden complementar obtenint una proteïna complerta. És el cas de la combinació de llenties amb arròs, per exemple, que es pot distribuir al llarg del dia.

Sí que en poden oferir de manera complerta algunes fonts vegetals com la soja i derivats, els cigrons, les mongetes, la quinoa, el blat sarraí, els festucs o llavors com les de girasol, la xia o el cànem.

En qualsevol cas, això tampoc hauria de preocupar a una persona que no segueix una dieta basada exclusivament en aliments vegetals.

Quina quantitat és convenient menjar?

Les recomanacions de consum de proteïna són de 0,8-1,2 grams de proteïna per kg de pes al dia en persones adultes (depenent de la constitució muscular i de l’esport que es practica) i 0,9 grams per kg en infants. És a dir, una persona de 70 kg, necessitaria de mitjana 70 grams de proteïna al dia.

No obstant, a l’actualitat el consum és del doble del que recomanen les institucions de salut i s’ha observat que s’està incrementant de forma continuada des dels darrers 30 anys.

PROTEÏNA
Pollastre 22,2g
Llom de porc 18,2g
Vedella 20,4g
Lluç 17,2g
Salmó 20,0g
Ou 12,7g
LLEGUM
Soja (seca) 35,9g
Soja (cuita) 14,0g
Cigrons (secs) 19,3g
Cigrons (cuits) 8,9g
Llenties (seques) 24,2g
Llenties (cuites) 8,2g
Tofu 11,5g
Pèsols/soja texturitzada (secs) 49,8g
HORTALISSES
Bleda 2,1g
Pastanaga 0,8g
Carbassó 1,8g
LÀCTICS
Formatge tipus Burgos 12,4g
Formatge semi 18,3g
Formatge curat 27,6g
Llet sencera 3,1g
Iogurt 3,7g
FRUITS SECS
Ametlla 19,2g
Avellana 13,2g
Nous 14,7g
Cacauet 25,6g
Llavors de girasol 22,7g
Llavors de chia 21,0g
Llavors de cànem 31,0g
Llavors de sèsam 19,2g
CEREALS
Arròs integral 7,5g
Blat comú 13,0g
Avena 16,8g
Blat de moro 10,0g
Mill 11,2g
Blat sarraí 13,3g
Quinoa 13,8g
Pa integral de blat 9,0g

Font: elaboració pròpia.

Per calcular la quantitat de proteïna ingerida al llarg del dia, s’han de comptabilitzar totes les fonts proteiques. Com es pot observar a la taula, entre les fonts vegetals, es pot trobar proteïna no només al llegum, sinó també als cereals, a les llavors, als fruits secs, i fins i tot les verdures, tot i que en aquestes en menor proporció.

Molts beneficis i pocs inconvenients

La proteïna vegetal és una font de fibra, antioxidants i minerals beneficiosos per a la salut. La proteïna animal no ofereix aquests tipus de nutrients i, per contra, és rica en greixos saturats, que diferents estudis demostren que s’associen a una pitjor salut cardiovascular. També, mentre el consum de proteïna animal, en concret la carn vermella i processada, s’ha associat a un major risc de diabetis, el consum de proteïna vegetal disminueix aquest risc.

L’evidència científica també associa el consum de proteïna vegetal a una menor mortalitat global i per causes cardiovasculars, podent sumar els beneficis que té pel medi ambient la reducció del consum de proteïna animal.

Bibliografia consultada

  • Joint FAO/WHO/UNU Expert Consultation. Protein and aminoacid requirements in human nutrition. WHO Technical Report Series 935; 2007. Disponible aquí
  • Olga Cuevas. El equilibrio a través de la alimentación: sentido común, ciencia y filosofía oriental. Editorial Edilesa, 2010.
  • Naghshi S i cols. Dietary intake of total, animal, and plant proteins and risk of all cause, cardiovascular, and cancer mortality: systematic review and dose-response meta-analysis of prospective cohort studies. BMJ. 2020. Disponible aquí
  • Hooper L i cols. Reduction in saturated fat intake for cardiovascular disease. Cochrane Database Syst Rev. 2020. Disponible aquí
  • Tian S i cols. Protein Consumption and the Risk of Type 2 Diabetes: A Systematic Review and Meta-Analysis of Cohort Studies. Nutrients. 2017. Disponible aquí
  • Sant Joan de Deu. Hospital Maternoinfantil, Universitat de Barcelona. Tabla de equivalente de proteínas. Actualizado 2012. Disponible aquí
  • Neus Elcacho. Quanta proteïna he de prendre al dia? Ets El Que Menges, 2019. Disponible aquí
  • Neus Elcacho. Proteïnes animals vs. Vegetals. Ets El Que Menges, 2019. Disponible aquí
  • Redacció d’Ets El Que Menges. Com incloure la proteïna vegetal en la dieta vegetal de manera fàcil. Ets El Que Menges, 2020. Disponible aquí

Leave a comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.